«En ninguna otra
situación como en el duelo el dolor producido es TOTAL: es un dolor biológico (duele el cuerpo), psicológico (duele la personalidad), social (duele la sociedad y su forma de ser), familiar (nos duele el dolor de otros) y espiritual (duele el alma). En la pérdida de un ser querido duele el pasado, el presente y especialmente el futuro. Toda la vida en su conjunto, duele.» -J. Montoya Caraquilla
I
Et vas morir el mateix dia que em va venir la regla.
I avui, que tot se’m menja
(la tristesa, l’enyorança, la vida)
me n’adono:
ja l’he viscut,
el cicle més trist.
Això tampoc em reté a tu, pare.
Tot avança.
II
«Negociant»
Cinquanta-set dies després
alliberada, lúcida i trista
us prometo que ho he entès:
que som poca cosa,
que estem de pas
i que el sentit de tot
simplement
no existeix.
I ara, si us plau,
torna
torna i abraça’m
torna i ajuda’m
torna i serà dimarts
fem la nostra maionesa?
i sobretot
torna i explica’m
que no existeixes,
que em moriré
i que no passa res.
III
«..el món era alegre i segur
perquè em daves sa mà pes camí de sa vida.»
-Carta de Nadal a mon pare, Ponç Pons
«Atac d’ansietat»
Vuitanta-un dies després
ja no et busco a casa
al mòbil
al sofà
al carrer
ara et busco més endins
al fetge
a l’estómac
als pulmons.
No descarto res:
no puc respirar
i seria bonic
trobar-te aquí
als bronquis
salvant-me.
M’has fet plorar, amb tanta veritat nua i bella.
Me gustaLe gusta a 1 persona
Preciós!
Me gustaMe gusta
Què bonic escrius i descrius!! Quan dolor arrossega la teva ànima i aquesta ferida es tancarà però deixarà cicatriu i sempre que vagis a la seva recerca, podràs notar-la, gratar-la, acaronar-la o fer-la sagnar, tu tindràs el poder de triar. Una abraçada des del cor.
Me gustaMe gusta
Ufffff… Què impactant…
Me gustaMe gusta
Absolutament brutal, hermós, trist, cert, dolorós… Enamora. Enhorabona per tanta expressivitat i amor i enteniment a la família. Si als desconeguts encara ens fa mal, no puc imaginar el vostre dolor. Una abraçada virtual d’una desconeguda que admira la vostra ànima.
Me gustaMe gusta
Reblogueó esto en Hay que ser POSITIVOy comentado:
No hay (mejores) palabras para expresar un duelo. Hermoso. Muy hermoso. Y triste.
Me gustaMe gusta
Dins de cada lletra…dolor i tendresa. …
Me gustaMe gusta
Gràcies Aina, no et coneixia, o bé potser sí quan el teu pare a les seves xerrades parlava de la noia a qui li havia anat a buscar compreses…
Gràcies també per compartir els teus sentiments en els que m’hi veig molt reflectida, ja que fa un any de la mort del meu pare. Una gran persona i amic amb el compartíem tantes coses…
Ànims i força… Abraça’t al llegat que ha deixat allà on ha anat perquè és on te’l trobaràs segur.
Me gustaMe gusta
Es precioso y triste pero ha sabudo plasmar sobre el papel unos sentimientos tan profundos, casi siempre imposibles de explicar.
Felicitats
Me gustaMe gusta
Belles paraules per a bells sentiments.
El pare segur que et vol refent-te mica en mica, peça a peça. La teva reconstrucció significa la seva vida en vida teva. Et quedarà un dolor perenne i constant. També ha de quedar la flama de la seva vida en tu. Et voldria refent-te, no com abans, perquè és impossible. Millor que abans. El seu llegat ens ha fet a tots millors. Tingue’n la certesa que a tu també.
Una abraçada.
Me gustaMe gusta
Uff, com em ressonen aquests poemes preciosos! Jo tenia la teva edat Aina quan vaig perdre el pare també, i tot i que fa molts anys, em reconec perfectament en el què escrius.
❤
Mònica
Me gustaMe gusta
Buscar un pare amb una mort prematura i no trobar-lo és una buidor imensa i negra, molt negra. 220 dies més tard que mon pare marxés continuo sentint-me tal i com tant bé narres. La vida que treu vides plenes de vida provoca ferides profundes i que mai dels mais es curen. Tanca els ulls, imaginate’l davant teu i explica-l’hi tot el que li has d’explicar. El mal d’aquesta manera fa «menys» mal. Força, molts força!
Me gustaMe gusta
És preciós. Segueix explicant de forma tan senzilla i certa i profonda aquests sentiments. M’ajuda molt. Jo tb he perdut algú molt estimat i les teves paraules m’ajuden.
Me gustaMe gusta
Amb llagrimes also ulls despres de llegir.ho. Molt trist, molt bell, molt cert. Molta força.
Me gustaMe gusta
A banda del «què» … ho dius bellíssimament.
Me gustaMe gusta
Oooohhh cuant identificada me sinto. Vay perdre al pare al 17 añs, era el meu mon. Fa una vida que va marcha y la megua esperansa e que ya falte menos pa torna a trobal. Una abrasada y mol anim a les dos. Desde la franja , a arago y en un peu a cataluña.
Me gustaMe gusta
Molt i molt sensible. Moltes gracies.
Sembla senzill i és tan dificil trobar paraules que brotin descrivint quelcom tan profund i tan cert…segueix escrivint
Estic segura que et va bé i a nosaltres també ens ajudes.
Una abraçada enorme.
Me gustaMe gusta
Uff! Quanta tendresa, quanta bellesa, quant amor que desprens! I quina pena tan fonda! El temps, ha de passar el temps…
Me gustaMe gusta
Gràcies per compartir uns sentiments tant personals. M’han arribat molt….
Me gustaMe gusta
Precioses paraules. Felicitats.
Me gustaMe gusta
He plorat amb tu, jo havia sentit el mateix
Me gustaMe gusta
Es tan veritat el que dius i com ho dius….. es així com jo he sentit el dolor interior per la perdua del meu fill Marc, també per un càncer. Una abraçada immensa .
Me gustaMe gusta
Es tan fort que traspassa tot als teus sentits no ets el mateix
Me gustaMe gusta
Vaig perdre el pare als 14 anys, faltavan 3 setmanes per fer els 15
Vaig perdre el fill als 42 l’edad que me mare em tenía a mí, el pare en tenía 50 quan jo vaig neixer. Hi ha dolors que no s’haurian de patir mai, però menys tan joves.
T’entenc molt bé
Y camino por el fondo del estómago
buceo en las profundidades del abismo
que soy yo misma
negra, agriada
vacía y sin sentido
así, siento a mi eséncia.
Observo la vida
Veo sus colores
huelo sus olores
intento degustar.
Amarga hiel
inunda mis sentidos.
Sonrisas pintadas con lágrimas
del fondo del corazón
Me gustaMe gusta
Fabulos, emocionant
Me gustaMe gusta
Un gran abrazo
Me gustaMe gusta
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.
JV Foix
Me gustaMe gusta
Un mes abans de la pèrdua d’en Carles, la meva mare també ens va dir adéu.
Em sento molt indentificada amb el que descrius. Tot ha canviat, tot!
Des de lluny, des de La Cellera de Ter una immensa abraçada! Per mi, alleugen el dolor.
Gràcies per compartir el que es remou dins teu en aquests moments!
En etapa adolescent aquestes vivències ens fan més valentes!
Me gustaMe gusta
Brutal de bo!
Me gustaMe gusta
Jo tambe la busco la Laura, la meva Laura com jo li deia. Quan vaig per el carrer penso que me la creuare com tants cops. Llavors camviabem els nostres plans per anar a fer coses juntes. Com fan les germanes. La busco, pero la realitat em fa veure que no la podré tornar a abraçar, aixo es el que mes trobo a faltar,
Me gustaMe gusta
Després de 7 anys de la mort de la meva mare la segueixo buscant ben endins i a vegades…només a vegades, aconsegueixo sentir-la ben aprop.
El dolor ha canviat d’intensitat i de tonalitat. Ara, aconsegueixo somriure-li.
Som i serem part d’ells, així que els hi devem viure. Viure bé. Viure buscant la saviesa pq ells
éren savis. Contentes d’haver-los conegut. Agraides. Lucides. En pau amb la vida i la mort.
Això també passarà.
Escriu bonica. Has heredat el do de la paraula. Utilitza’l.
Me gustaMe gusta
Ufffff, només quan hi ha una pérdua tan important i dolorosa es pot escriure així, nua. Ànim, dona’ t temps.
Me gustaMe gusta
Gràcies per compartir aquests sentiments tan dolorosos amb tanta bellesa. M’ han fet de bàlsam i catarsi. Gràcies ✨ i molta força per tú.
Me gustaMe gusta
Només ell et podria ajudar. Els altres només podem plorar amb tu. I agrair que ens ajudes a viure i a morir
Me gustaMe gusta
Carinyu…. Aix… Quin greu! El teu pare era una d’aquelles persones a qui, sense conèixer-la, aprecies i, quasi, estimes. Si a mi, que no el coneixia (només conec a la teva mare i, ho faig a través «d’amistat» de Facebook) ja em va doldre moltíssim (tant que em va sorprendre) la seva mort, no vull ni pensar com esteu tu, ta mare i tons germans amb la pèrdua. Era una gran persona, es veia;un gran pare, es veia i llegir-te ho confirma encara més. Un gran professional i una persona d’aquelles que canvien el món (ho va fer amb la seva feina. Deixant marca i exemple). Gràcies Carles!
El dol s’ha de passar, sentir, que flueixi. Tal com estàs fent. Aprens a viure sense ells (quin remei)… Però mai marxen del tot. I has tingut la immensa sort de coneixe’l. Ànims bonica!!! A tu i per a tota la família. El teu pare estaria (estava segur) molt orgullós de tu.
Me gustaMe gusta
Aina bonica, doctora i poeta, el papa està ben orgullós de tu! ,d’aquesta petita Capde , una abraçada amb tot l’amor que saps que et et tinc❤
Me gustaMe gusta