Primeres parts

IMG_7269

“En ninguna otra
situación como en el duelo el dolor producido es TOTAL: es un dolor biológico (duele el cuerpo), psicológico (duele la personalidad), social (duele la sociedad y su forma de ser), familiar (nos duele el dolor de otros) y espiritual (duele el alma). En la pérdida de un ser querido duele el pasado, el presente y especialmente el futuro. Toda la vida en su conjunto, duele.” -J. Montoya Caraquilla

I

Et vas morir el mateix dia que em va venir la regla.
I avui, que tot se’m menja
(la tristesa, l’enyorança, la vida)
me n’adono:
ja l’he viscut,
el cicle més trist.

Això tampoc em reté a tu, pare.
Tot avança.

 

II

“Negociant”

Cinquanta-set dies després
alliberada, lúcida i trista
us prometo que ho he entès:
que som poca cosa,
que estem de pas
i que el sentit de tot
simplement
no existeix.

I ara, si us plau,
torna
torna i abraça’m
torna i ajuda’m
torna i serà dimarts
fem la nostra maionesa?
i sobretot
torna i explica’m
que no existeixes,
que em moriré
i que no passa res.

 

III

“..el món era alegre i segur
perquè em daves sa mà pes camí de sa vida.” 

-Carta de Nadal a mon pare, Ponç Pons

“Atac d’ansietat”

Vuitanta-un dies després
ja no et busco a casa
al mòbil
al sofà
al carrer
ara et busco més endins
al fetge
a l’estómac
als pulmons.

No descarto res:
no puc respirar
i seria bonic
trobar-te aquí
als bronquis
salvant-me.

Anuncios

36 comentarios sobre “Primeres parts

  1. Què bonic escrius i descrius!! Quan dolor arrossega la teva ànima i aquesta ferida es tancarà però deixarà cicatriu i sempre que vagis a la seva recerca, podràs notar-la, gratar-la, acaronar-la o fer-la sagnar, tu tindràs el poder de triar. Una abraçada des del cor.

    Me gusta

  2. Absolutament brutal, hermós, trist, cert, dolorós… Enamora. Enhorabona per tanta expressivitat i amor i enteniment a la família. Si als desconeguts encara ens fa mal, no puc imaginar el vostre dolor. Una abraçada virtual d’una desconeguda que admira la vostra ànima.

    Me gusta

  3. Gràcies Aina, no et coneixia, o bé potser sí quan el teu pare a les seves xerrades parlava de la noia a qui li havia anat a buscar compreses…
    Gràcies també per compartir els teus sentiments en els que m’hi veig molt reflectida, ja que fa un any de la mort del meu pare. Una gran persona i amic amb el compartíem tantes coses…
    Ànims i força… Abraça’t al llegat que ha deixat allà on ha anat perquè és on te’l trobaràs segur.

    Me gusta

  4. Belles paraules per a bells sentiments.
    El pare segur que et vol refent-te mica en mica, peça a peça. La teva reconstrucció significa la seva vida en vida teva. Et quedarà un dolor perenne i constant. També ha de quedar la flama de la seva vida en tu. Et voldria refent-te, no com abans, perquè és impossible. Millor que abans. El seu llegat ens ha fet a tots millors. Tingue’n la certesa que a tu també.
    Una abraçada.

    Me gusta

  5. Uff, com em ressonen aquests poemes preciosos! Jo tenia la teva edat Aina quan vaig perdre el pare també, i tot i que fa molts anys, em reconec perfectament en el què escrius.

    Mònica

    Me gusta

  6. Buscar un pare amb una mort prematura i no trobar-lo és una buidor imensa i negra, molt negra. 220 dies més tard que mon pare marxés continuo sentint-me tal i com tant bé narres. La vida que treu vides plenes de vida provoca ferides profundes i que mai dels mais es curen. Tanca els ulls, imaginate’l davant teu i explica-l’hi tot el que li has d’explicar. El mal d’aquesta manera fa “menys” mal. Força, molts força!

    Me gusta

  7. És preciós. Segueix explicant de forma tan senzilla i certa i profonda aquests sentiments. M’ajuda molt. Jo tb he perdut algú molt estimat i les teves paraules m’ajuden.

    Me gusta

  8. Oooohhh cuant identificada me sinto. Vay perdre al pare al 17 añs, era el meu mon. Fa una vida que va marcha y la megua esperansa e que ya falte menos pa torna a trobal. Una abrasada y mol anim a les dos. Desde la franja , a arago y en un peu a cataluña.

    Me gusta

  9. Molt i molt sensible. Moltes gracies.

    Sembla senzill i és tan dificil trobar paraules que brotin descrivint quelcom tan profund i tan cert…segueix escrivint
    Estic segura que et va bé i a nosaltres també ens ajudes.

    Una abraçada enorme.

    Me gusta

  10. Es tan veritat el que dius i com ho dius….. es així com jo he sentit el dolor interior per la perdua del meu fill Marc, també per un càncer. Una abraçada immensa .

    Me gusta

  11. Vaig perdre el pare als 14 anys, faltavan 3 setmanes per fer els 15
    Vaig perdre el fill als 42 l’edad que me mare em tenía a mí, el pare en tenía 50 quan jo vaig neixer. Hi ha dolors que no s’haurian de patir mai, però menys tan joves.
    T’entenc molt bé
    Y camino por el fondo del estómago
    buceo en las profundidades del abismo
    que soy yo misma
    negra, agriada
    vacía y sin sentido
    así, siento a mi eséncia.

    Observo la vida
    Veo sus colores
    huelo sus olores
    intento degustar.
    Amarga hiel
    inunda mis sentidos.
    Sonrisas pintadas con lágrimas
    del fondo del corazón

    Me gusta

  12. És quan dormo que hi veig clar
    Foll d’una dolça metzina,
    Amb perles a cada mà
    Visc al cor d’una petxina,
    Só la font del comellar
    I el jaç de la salvatgina,
    –O la lluna que s’afina
    En morir carena enllà.
    És quan dormo que hi veig clar
    Foll d’una dolça metzina.

    JV Foix

    Me gusta

  13. Un mes abans de la pèrdua d’en Carles, la meva mare també ens va dir adéu.

    Em sento molt indentificada amb el que descrius. Tot ha canviat, tot!

    Des de lluny, des de La Cellera de Ter una immensa abraçada! Per mi, alleugen el dolor.

    Gràcies per compartir el que es remou dins teu en aquests moments!

    En etapa adolescent aquestes vivències ens fan més valentes!

    Me gusta

  14. Jo tambe la busco la Laura, la meva Laura com jo li deia. Quan vaig per el carrer penso que me la creuare com tants cops. Llavors camviabem els nostres plans per anar a fer coses juntes. Com fan les germanes. La busco, pero la realitat em fa veure que no la podré tornar a abraçar, aixo es el que mes trobo a faltar,

    Me gusta

  15. Després de 7 anys de la mort de la meva mare la segueixo buscant ben endins i a vegades…només a vegades, aconsegueixo sentir-la ben aprop.
    El dolor ha canviat d’intensitat i de tonalitat. Ara, aconsegueixo somriure-li.
    Som i serem part d’ells, així que els hi devem viure. Viure bé. Viure buscant la saviesa pq ells
    éren savis. Contentes d’haver-los conegut. Agraides. Lucides. En pau amb la vida i la mort.
    Això també passarà.
    Escriu bonica. Has heredat el do de la paraula. Utilitza’l.

    Me gusta

  16. Carinyu…. Aix… Quin greu! El teu pare era una d’aquelles persones a qui, sense conèixer-la, aprecies i, quasi, estimes. Si a mi, que no el coneixia (només conec a la teva mare i, ho faig a través “d’amistat” de Facebook) ja em va doldre moltíssim (tant que em va sorprendre) la seva mort, no vull ni pensar com esteu tu, ta mare i tons germans amb la pèrdua. Era una gran persona, es veia;un gran pare, es veia i llegir-te ho confirma encara més. Un gran professional i una persona d’aquelles que canvien el món (ho va fer amb la seva feina. Deixant marca i exemple). Gràcies Carles!

    El dol s’ha de passar, sentir, que flueixi. Tal com estàs fent. Aprens a viure sense ells (quin remei)… Però mai marxen del tot. I has tingut la immensa sort de coneixe’l. Ànims bonica!!! A tu i per a tota la família. El teu pare estaria (estava segur) molt orgullós de tu.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s