Primeres parts

«En ninguna otra
situación como en el duelo el dolor producido es TOTAL: es un dolor biológico (duele el cuerpo), psicológico (duele la personalidad), social (duele la sociedad y su forma de ser), familiar (nos duele el dolor de otros) y espiritual (duele el alma). En la pérdida de un ser querido duele el pasado, el presente y especialmente el futuro. Toda la vida en su conjunto, duele.» -J. Montoya Caraquilla

I

Et vas morir el mateix dia que em va venir la regla.
I avui, que tot se’m menja
(la tristesa, l’enyorança, la vida)
me n’adono:
ja l’he viscut,
el cicle més trist.

Això tampoc em reté a tu, pare.
Tot avança.

 

II

«Negociant»

Cinquanta-set dies després
alliberada, lúcida i trista
us prometo que ho he entès:
que som poca cosa,
que estem de pas
i que el sentit de tot
simplement
no existeix.

I ara, si us plau,
torna
torna i abraça’m
torna i ajuda’m
torna i serà dimarts
fem la nostra maionesa?
i sobretot
torna i explica’m
que no existeixes,
que em moriré
i que no passa res.

 

III

«..el món era alegre i segur
perquè em daves sa mà pes camí de sa vida.» 

-Carta de Nadal a mon pare, Ponç Pons

«Atac d’ansietat»

Vuitanta-un dies després
ja no et busco a casa
al mòbil
al sofà
al carrer
ara et busco més endins
al fetge
a l’estómac
als pulmons.

No descarto res:
no puc respirar
i seria bonic
trobar-te aquí
als bronquis
salvant-me.